Fulls Escrits - Amelie

Ja es passada mitja nit, porto estona dins del llit

No faig mes que refugiarme dins del conte de l’oblit

Perdo el cap reconstruint, escenaris d’un desig

Es per culpa de l’olor que encara ve del teu vestit

Es molt fàcil començar, tan dificil acabar, m’he de fer

A la idea que ja no hi haurà demà

Perdo el temps mirant des de casa al carrer, delirant

Cada cop que veig que bufa el vent, soc capaç d’imaginar

Que ets dormint al meu costat

Veig que el món s’acaba entre quatre parets, una presó

Sense reixes que em separa d’on ets

No hi ha mes opció que dir que et prometo que si vens

Serás feliç

He deixat escrit un full ple de coses que no he dit

Sabent que ara es massa tard per decidir cambiar el destí

Les estrelles que ja em vist brillen per riure’s de mi

Es curiós com puc odiar tot el que junts vam descobrir

Es molt fàcil començar, tan dificil acabar

M’he de fer a la idea que ja no hi haurà demà

Perdo el temps mirant des de casa al carrer

Delirant cada cop que veig que bufa el vent

Soc capaç d’imaginar que ets dormint al meu costat

Veig que el món s’acaba entre quatre parets

Una presó sense reixes que em separa d’on ets

No hi ha mes opció que dir que et prometo que si vens

Serás feliç

Es complicat centrar-se si tot es lluny del teu avast

Jo no vull despertar del somni en el que sempre hi ets

Present

Perdo el temps mirant des de casa al carrer

Delirant cada cop que veig que bufa el vent, soc capaç

D’imaginar que ets dormint al meu costat

Veig que el món s’acaba entre quatre parets

Una presó sense reixes que em separa d’on ets

No hi ha mes opció que dir que et prometo que si vens

Serás feliç