Senescència - Foscor

Riu la senescència, vés no em mori mai

Viurem prou temps

Intens esclat amb el sol

Un temor s’atança

Malaurada claror

Del temps crec no adonar-me'n prou si resto dret

Cingles d’avidesa semblen buidar l’horror

L’aridesa del món empeny l’horitzó

Dins un altre dialeg de sords

No el pretenc allà on jo sigui, desfer

Ni posseir el que no sóc, si no hi sóc

Cada dia un mal de nou

Un nou dia, una vida enfront dorm

No hi ha mal que esbotzi el cor

Si al darrer tomb m’acarona la mort

Riu la senescéncia, vés no em mori mai