Despertar - Lluís Llach

Obrir els finestrons i esperar un nou dia

I trobar altre cop entelats els vidres

Com aquests meus ulls, que sovint obliden

Que encara hi ha llum per a adreçar la vida

I el pas del temps, hores repetides

Va llaurant la pell cada cop menys lliure

Sense guanyar res, perdre un tros de vida

I anar cap al llit fent veure que es somnia

He d’esborrar les nits de ràbia i de feblesa

He d’esborrar el pensar que sempre ens toca perdre

Mirar molt més enllà d’aquesta boira espessa

He d’aprendre a lluitar sense tenir cap eina

I aquesta cadira coixa i atrotinada

Els vells finestrons i la llarga escala

Són la gran mentida, perdre l’esperança

Per això m’aixeco ara que puc encara

He d’esborrar les nits de ràbia i de feblesa

He d’esborrar el pensar que sempre ens toca perdre

Mirar molt més enllà d’aquesta boira espessa

He d’aprendre a lluitar sense tenir cap eina