L'Estaca - Lluís Llach

L’avi Siset em parlava de bon matí al portal

mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,

i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,

que a cops la força m’oblida.

Torna’m a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,

ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar

el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.