Un Món, Dues Classes De Persones - Els Pets

Hi ha una veu trencada que s’ofega al mig del mar

Mentre torno amb tren de Barcelona;

N’hi ha que som turistes i altres només immigrants

Un món, dues classes de persones

Hi ha una pell suada que carrega el meu butà

Per vint duros mentre faig la sopa;

Un món, dues classes de persones

Hi ha un marrec que esmorza

Cola d’una bossa

Que portava coses

Que ell mai no comprarà

I amb l’olor somia

Que la sort canvia

I el destí no està fixat

Hi ha al carrer una noia

Sola i massa jove

Que a la nit tremola

Per guanyar-se el pa

I amb el pas dels dies

Veu que res canvia i que el destí està fixat

Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà

Tant se val d’on ets si el que ets és pobre;

Un món, dues classes de persones