Vespre - Roger Mas, Els Pets

Cap al vespre s quan, ests com cansat,

I no saps el que fer i et quedes fixat,

I et trobes molt sol, i el soroll s’esvaeix,

I mires el carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla ms mort,

I vols cridar ben fort, que ests fins els collons.

Cap el vespre ests trist i no saps on anar,

I et prepares un wisky i no te’l pots acabar.

I t’encens un cigarro, sense ganes de fumar

I l’apagues aviat i et tornes a aixecar,

I de sobte tens por, de sentir-te tan buit,

I te’n vas cap al pub i no hi trobes ning.

I surts fora el carrer, i comences a crrer,

I el vent et va assecant, el que sembla una llgrima,

I t’atures cansat, amb el nas ple de mocs,

I t’empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.

Cap al vespre s quan ests com cansat,

I no saps el que fer i et quedes fixat,

Cap al vespre ests trist i no hi trobes ning,

I mires al carrer i no hi ha gaire gent.