Corbelles - ZOO

I estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m’he fet

Guanyant en impotència al ritme que perc drets

Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia

Volent fer paredons de les parets

Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou

Rega la vida amb nova sàvia l’home nou, Hugo viu

Al rostre del seu poble que diu «D'ací no passen»

Defenen el seu pa i les seues cases

I monta un numeret el amo de la empresa

Que plora si li expropien la riquessa

Això ja no és com era, han trobat la manera

Han olorat la sang, i ara té fam la fera

Les lleis ja no són lleis si sempre fallen

El rei ja no és el rei si el cap li tallen

Vinguen les armes als meus, plouen les pedres

El poble salva al poble d’eixos putos merdes

I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles

I una cosa: si veniu amb colps d’Estat

Com a Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira

I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

Sents com s’esmolen les metàfores

I el so de la guillotina talla l’aire

Destinats a no tindre dret a guanyar mai

Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar

Guevara viu com Durruti en les paraules d’Emma Goldman

El sud somriu conscient de la seua força

L’Escola de Chicago no guia els nostres passos

Portem idees i energia a cabassos

Exprópiese, colectivízese, que el poble mane

Més enllà de ministres i presidents

Apúrense, que senten la por a la pell

Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet

Cochabamba, Chiapas, Haymarket

Venes obertes, corbelles esmolaes

Tenim els referents, els exemples

La selva, la defenem a maxetaes

Nuestra casa no es el patio de los gringos

Poco a poco expulsamos al imperio

I una idea que deuríem no oblidar:

Contra tota autoritat, barrà de ferro al cap!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira

I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria

I no seran mai més el nostre magatzem

La dignitat no es compra, el sol no es ven

Que no van a permetre que els exploten

Ni soportar el pes de noves botes

Capitalisme és barbàrie han aprés que

La història s’escriu amb la sang de qui perd, sí

Que ara són seus el café, el blat i el sucre

Que en esta Europa muerte huele a azufre

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira

I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria