Domesticada - Els Pets

Què lluny queden els temps de «Saint Germain»

Quan els tenies tots darrere teu

Com mosques a la mel

Mostrant-te indiferent

Dient que no volies estar lligada

Tastaves el millor de cada plat

Sabent-te la més maca i popular

A festes d’amagat

On no era convidat

Sempre tornant de bona matinada

Ara t’aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet

Domesticada

Què lent et passa el temps

Domesticada

Corrent darrere seu

Va ser qüestió de probabilitats

Que trobessis per fi el teu igual

Va trigar a fer-te un nen

El que a fer un cigarret

Al mes i mig ja et teníem casada

Ara t’aixeques a les set per fer-li un cafè amb llet

Domesticada

Què lent et passa el temps

Domesticada

Corrent darrere seu

Vas tan de cul que no pots ni pensar

Tot el que un dia vas tenir

I mai més tornarà

Ara t’aixeques a les set

Per fer-li un cafè amb llet

Domesticada

Què lent et passa el temps

Domesticada

Corrent darrere seu

Domesticada

Què lent et passa el temps

Domesticada

Corrent darrere seu