Jaio - Els Pets

Viure no és fàcil als seixanta

Quan no és la sang, el colesterol

De tant en tant la salut t’espanta

Tot sense sal i ni gota d’alcohol

No et falta gaire per jubilar-te

Però el pagès ho és fins que mor

Una altra feina has de buscar-te

I deixar el tros molt a contracor

L'última glaçada del mes de març

Et va obligar a donar aquest pas

De matí quan te’n vas al nou treball

Se t’entelen els ulls tirant carrer avall

De petit et van fer una guerra

De jove et van vendre una pau

De gran t’has cremat amb la terra

I ara jaio, et donen pel sac!

Tota la vida el vent de cara

Sovint fotut però pencant a gust

Estrenys els punys i alces la mirada

Preguntes a Deu si tot això és just

És tard quan arribes i estàs xafat

Ella cus al teu costat

«el camp no té remei», la dona et diu

«però qui mana no, d’això no en viu!»

De petit et van fer una guerra

De jove et van vendre una pau

De gran t’has cremat amb la terra

I ara jaio, et donen pel sac!