Romanço - Els Pets

D’amagat de mestresses que espien de nit

Clara surt de la casa amb el c or encongit

Du a la mà una panera amb crostons i sorgits

Mentre el seu home dorm travesser dins el llit

Just passat Riudarenes agafa un trencant

Esquivant les petjades i els gossos bordant

I amb el c or a la boca arriba a aquell mas

On l’espera el que més s 'ha estimat

A vegades, quan tot sembla fosc

Hi ha un desig que arracona la por

Amagat de l’enveja que el vol delatar

Jaume espera darrere d’un fals estucat

I pentina les hores amb un tronc cremat

Dibuixant lentament un ulls verds com de mar

Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor

Mastegant fruits i herbes empaita els moixons

S’embolica un cigarro i f a fum poc a poc

A l’aguait de la cendra i el foc

A vegades, quan tot sembla fosc

Hi ha un desig que arracona la por

I el vent

Que els espia fa temps

Fa converses amb ells

Mentre es llepen absents

Del soroll de la guerra

Absurda

Sabent que tenen poc temps

A vegades, quan tot sembla fosc

Hi ha un desig que arracona la por