En la que el Bernat se't troba - Manel

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants

i amb una em vaig posar d’acord

vam conversar, vam riure i hem fet l’amor.

I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí

amb un castellà força estrany, sorprenentment fluid.

«Quin nas més gros que tens».

m’ha dit,

la dona alta des del llit, i a la paret ha assenyalat

un quadre verd que de nena havia pintat.

I «Que bonic!

Que bonic!

Que bonic!"M'he dit,

quina nena més dolça devia ser,

quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

«Si tanques els dos ulls», m’ha dit,

«si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó

que a casa em cantaven per anar a dormir.

Parla d’un bosc i d’un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors

i es protegeix dels mals humans amb un exercit d’animals»

I «Que bonic!

Que bonic!

Que bonic!"m'he dit,

i quina veu més fina que té,

quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,

que t’acompanyava un home molt alt,

que li has preguntat si encara ens freqüentàvem

i que m’envies molts records.