Amb un ram de clamídies - Manel

Quan al club ja tancaven

El senyor seguia atent

Amb un ram de clamídies

La mirava entre la gent

Quan va anar a recollir-lo

Amb el cotxe a l’aeroport

Amb un ram de clamídies

Ell la va abraçar molt fort

I el matí del casori

La germana, quin consol

Quan el ram de clamídies

Va poder enxampar al vol!

Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre

És que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra

I que dolços els dies

Quan als ulls no els calen mots

I un perfum de clamídia

Sembla embriagar-ho tot

Però que amarga la tarda

I que intensa la pudor

D’aquell ram de clamídies

D’ella demanant perdó!

Ara tota una vida

Resta en un traster llogat

On els rams de clamídies

Es panseixen, oblidats

Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre

És que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra

Diu que ell és per la zona, que els dies de sol camina

Fins que els peus fan mal o fins que un ja no sent el món com gira

I que, guardant certa aparença d’ordre dins el caos, s’entrega

A una feina que queda molt bé dir que tens a les festes

Diu que fa un parell de dies el rumor es confirmava

I ella va tornar a ser vista, digna, travessant la plaça

Que l’alcalde va esverar-se, donya Elvira persignar-se

I nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres

Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre

És que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra

Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres