Jo competeixo - Manel

Quan la derrota és segura uns dissimulen, uns capitulen

I jo competeixo

Preneu seient, companys, parlarem de Bellesa

Uns la busquen en els primers brots de la Primavera

Uns juren haver-la vist en fórmules matemàtiques

Surant en l’harmonia de les esferes

I uns altres la van trobar un dia que, per casualitat

Van saber donar sense esperar rebre

O van saber tenir sense témer perdre…

Uns altres en l’interior d’una boca oberta

I sabeu què?

Estic molt d’acord amb tots ells

Estic molt d’acord amb tots ells

Jo coincideixo amb tots ells

I competeixo

Puc veure que aneu bellament armats per a la batalla!

I ressona allà on vaig l’esclat insolent de les vostres rialles!

I puc sentir com esteu conveçuts que els cors, sota les camises

Us bateguen amb forces que el món desconeixia

Però, pobrets, ni sospiteu què està passant

Un bon amic us ho hauria hagut d’explicar

Vaig derrotar-ne molts abans millors que vosaltres!

Per ser el més graciós del ball, per ser el més agut i el més brillant

Per fer els comentaris més profunds, per fer els comentaris més banals

Per concentrar l’atenció dels ulls, per tots els recursos naturals

Jo competeixo

Quan la derrota és enorme hi ha qui reconeix les forces de l’ordre i jo

Que competeixo

I hem vist que teniu certs talents, és veritat, i que us van educar

explicant-vos

Que sou esplèndids, que sou especials, i que seria un crim no aprofitar-ho

Però temo que se us escapa la diferència entre un protagonista

D’una gran nit, d’una gran vetllada i un gran rival, un especialista

Que aquí no es tracta de ser amable amb els nens!

Que aquí no serveix tenir una dona bonica!

Que aquí es tracta d’estar disposat a entomar una bala!

Que aquí es tracta de ser capità de iots que naufraguen!

Què podreu deixar enrere quan calgui?

Què voldreu sacrificar a canvi?

Entregareu al vostre triomf tot el que us reclami?

Mirareu rient, doblant l’aposta, quan la vostra gent arrenqui a córrer?

De debò que us quedareu per aquí?

Tindreu el coratge?

Jo, sabeu què?

Crec que, en el fons, sou bons nens

Sou bons xicots buscant una vida bona

I tard o d’hora voldreu aturar-vos

Jugareu a cartes amb amics, descansareu, assistireu a festes

O xiulareu cançons que uns tarats hauran

Escrit sobre les vostres gestes

I, amics, la destral de guerra mai s’enterra;

S’amaga en el calaix més elevat del menjador

Es lloga per hores, es ven al millor postor

Se li diu a un germà que te la guardi una temporada

Es dóna al museu de seguretat més relaxada

Però mai s’enterra, mai s’enterra

I s’esmola en la fosca

I s’esmola en la fosca

I s’esmola en la fosca

I de debò que em sap greu, però

Potser m’agraden les vostres festes!

Potser m’agrada el vostre estil!

Potser m’agraden les vostres feines!

Potser m’agraden els plans que feu per

l’estiu!

Potser m’agraden les vostres senyores, les vostres germanes, les vostres

companyes de pis!

Potser m’agraden els vostres somnis!

O potser no, potser he perdut l’interès

pel camí

Vinc impacient i capritxós, conec els teixits del vostre sistema nerviós

Mireu on trepitgeu, temeu la foscor, que rebento autoestimes com si fossin sabó

M’apropo content, si cal aplaudint.

Sé picar una mà amb l’altra,

sé fer riure amb un acudit

Seré fill, amic, germà, company, veí de l’ascensor, amant, seré soci, seré fan…

Fins que un dia seré un desànim inesperat de l’esperit, una flaire a l’aire,

un ambient enrarit

El vent més tenebrós que pugui parir la nit, la còlera del cantant del grup

català revelació del 2008

L'àngel negre de l’insomni, el monstre sota el llit!

Seré un udol que us deixarà la sang congelada!

Seré un infart, seré una trucada de matinada!

Seré el gran savi que us explicarà

La lliçó d’amb qui es pot i amb qui no es pot jugar

I a hores d’ara ja no esperareu una celebració discreta

Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d’una lluita igualada però

Si us hi fixeu, porto el somriure de qui s’aguanta una riallada

Després capto l’atenció de qualsevol audiència

Fingeixo interès, adulo amb prudència

I narro el combat amb detalls, aturant-me

Deixant que la gent s’imagini la cara

Dels pobres valents que un dia arribaven

Com heu arribat vosaltres ara

Com heu arribat vosaltres ara

Com heu arribat vosaltres ara

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda

I jo, que competeixo

Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda

I jo, que competeixo

Que quan la derrota és tan clara hi ha qui busca lloc en una altra banda

I jo competeixo