Ai, Yoko - Manel

No haurà estat senzill venir fins aquí

És espantós com la gent parla!

Tot i que de lluny sempre m’has semblat

Prou forta per no amargar-te

Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat

No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs

I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió

Entre la teva veure tan prima i el teu tambor

Des de la teva cara estranya, com d’aparició

Fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos…

Però avui he entès que us estimàveu

Com molts no haurem estimat mai

Però avui he entès que us estimàveu…

Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar

Per molt que m’hi esforci he anat predicant tantes barbaritats…

I és que si en general tots els canvis ja em posen tan nerviós

Entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor

I entre la teva cara rara, que de nen em feia por

Era tan fàcil que et donessin la culpa de tot…

Però avui he entès que us estimàveu

Com molts no haurem estimat mai

Però avui he entès que us estimàveu…

I t’ho explico així, covard, aprofitant que ell no ens sent

Que davant d’aquell gran home, ho reconec ara mateix

Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!

Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!