El gran salt - Manel

He fet un salt, un salt estrany

Que ens ha aixecat més de tres pams

Sortia fum, tan dens i blanc

I a dins tu i jo i el meu gran salt

Teníem por mirant a baix

Teníem por i ens hem quedat

Mig abraçats, sentint el salt

Regalimant-me entre les mans

Els testimonis oculars

Diuen «quin salt, carai quin salt!»;

Les mares diuen als infants

«no us apropeu, que ha fet un salt!»

Érem tu i jo amb el món a part

I ara és el món que ens salvarà

Entre les runes d’aquest salt

Que érem tu i jo i ja no ho som tant

Que això nens cau, que això nens cau!

Crido el teu nom entre el fum blanc

«Agafa't fort i, si pots, cau

Amb els dos peus i en un lloc pla»

I mereixíem un comiat

Més digne de ser recordat

I no aquest veure’ns destrossats

Per la força de la gravetat

Tu, saltador que saltes salts!

Tu, grimpador professional!

Tu, amic per sempre ambulant

Que et defineixes pels teus salts!

Que fàcil tot!

Que bé que estàs!

En els teus ulls il·luminats

Ja s’intueix la immensitat

De tot un món al teu abast

La nit caurà, la nit caurà

La nit caurà i desplegaràs

Un somni dolç i atrotinat

Dels saltadors que salten salts

I fins demà, i fins demà

I, a fora, hi bufa un vent tan suau

I el saltador s’adormirà

Fent cara de res

Fent cara de salt