Canvi de paradigma - Manel

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar

Vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa

Per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers

Fer-ne una muntanya i veure com cremaven

Va ser eficaç, el foc

Tonificant

Va ser eficaç, el foc

De flames plenes

De les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir

De les bestieses que tu i jo havíem arribat…

A dir

I es propagaven a l’horitzó (la veu ben alta)

A dir

I educaven l’interlocutor (la veu ben alta)

A dir

Sempre més il·lustrats que els demés (la veu ben alta)

A dir

I pagaven molt bé a final de mes (la veu ben alta)

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans

Ja no estava mai segur del que pensava

M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant

Sobre la remor d’estàtues derrocades

Sobre aquella remor

Damunt d’aquell bell cant

Sobre aquella remor

D’estàtues plena

De les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir

De les bestieses que tu i jo havíem arribat…

A dir

I es propagaven a l’horitzó (la veu ben alta)

A dir

I educaven l’interlocutor (la veu ben alta)

A dir

Sempre més il·lustrats que els demés (la veu ben alta)

A dir

I pagaven molt bé a final de mes (la veu ben alta)

Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar

En aquest ermot, amb cap nom a la placa

T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral

Sé que feia temps que ja no em respectaves

I fan bonic, les flors

Amb negres draps penjant

I darrere uns amics

Que recordaven

Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir

Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir